El meu vot

Demà votaré (bé, avui, que és ben entrada la matinada, quan escric això, però com que encara no he anat a dormir, doncs dic demà). Soc independentista i votaré a les eleccions espanyoles, malgrat que l'actuació en els últims temps dels partits independentistes no és que m'entusiasmi, com si diguéssim. I per què votaré ho va explicar l'altre dia la Marta Rojals a Vilaweb tan bé que només cal que em remeti a la seva brillant explicació.

Però, quin partit votaré? Doncs votaré la CUP. I ho faré per primera vegada, amb els 50 anys que he fet enguany. Quan ja he traspassat el llindar de la maduresa, quan he assolit aquella edat en què l'inici del decliu físic s'associa amb una progressiva tendència a evolucionar políticament cap a tendències més conservadores, jo m'estrenaré en el vot a l'opció política que té els votants de mitjana d'edat més baixa, la que s'associa normalment amb la franja més jove -i combativa- de l'independentisme...Renovar-se o morir, que deia aquell, disjuntiva davant la qual renovar-se, sens dubte, és la millor opció.

Però no m'ho ha posat fàcil, la CUP, no. I mira que em vaig alegrar quan van confirmar -després de l'ajustada votació de rigor, tractant-se dels cupaires- que es presentaven, perquè això m'evitava haver de tornar a confiar en els dos partits principals de l'independentisme, fart que, un cop i un altre, m'aixequessin la camisa.

No es pot dir que la campanya de la CUP hagi estat precisament brillant. Tot i que no comparteixo alguns dels seus excessos retòrics, que siguin molt d'esquerres no m'espanta pas. A mi l'envelliment no em dretanitza, de moment. Al contrari, em fa veure més clares les injustícies de tot ordre a què està sotmesa bona part de la població mundial a causa del sistema econòmic global que beneficia les elits dominants i perjudica la gran majoria. Però l'estranya i erràtica campanya cupaire m'ha ben desorientat. Com deia un tuit que llastimosament no vaig repiular i del qual no puc recordar-ne l'autor, referint-se a les declaracions de la cap de llista de la CUP per Barcelona de l'últim dia de campanya ("la CUP pensa que el referèndum que es va fer no té legitimitat democràtica i institucional en ús"): "mireu, nois de la CUP, no us esforceu, que he decidit votar-vos i no penso fer-me enrere".

Però no: no vull votar, aquest cop, el partit d'Artur Mas, Marta Pascal (encara senadora per designació del Parlament!) i Miquel Buch, el conseller que ha permès que els Mossos actuïn com una divisió qualsevol de la policia espanyola, amb el mateix zel repressor d'independentistes, amb la mateixa violència abusiva i brutal, que ha fet que no quedi ni rastre d'aquella policia democràtica i moderna que va semblar que Trapero havia construït dos anys enrere. No puc votar el partit que va regalar la Diputació de Barcelona al PSC-155 (o no li va regalar, com em va dir un dia un destacat membre de JxCat contrari al pacte, ja que a canvi va aconseguir tot un seguit de col·locacions, de "paguetes", que es diu ara). No votaré el partit que presenta de cap de llista per la demarcació on voto -Tarragona- qui essent alcalde de Tortosa va convocar una consulta sobre la conveniència de mantenir el monument franquista situat al bell mig de l'Ebre al seu pas per la ciutat, i va defensar el vot a favor del manteniment. No votaré el partit que no va respectar la promesa de restitució del govern legítim amb què va presentar-se a les eleccions del 21D del 2017 tot presentant a tres candidats alternatius a la presidència, fins que n'hi va haver un d'admès per la justícia espanyola (sigui dit això des del gran respecte que tinc pel president Torra).

I tampoc no votaré el partit responsable de l'ajornament del Ple del Parlament que havia de reposar Carles Puigdemont en la presidència. El de l'estratègia de la reculada, que amb prou feines dissimula la tornada a l'autonomisme rere l'eufemisme "ampliar la base". El que presenta com a cap visible a aquestes eleccions algú que es va dedicar a criminalitzar la protesta al carrer contra la sentència i que quinze dies més tard, ha fet campanya demanant el vot als joves víctimes de la repressió policial. El partit que va arrossegar-se per investir un personatge tan patètic com Pedro Sánchez a canvi de no res, i malgrat els seus continus menyspreus a l'independentisme en general i a ERC en particular.

I sí, és cert que la CUP va acabar fent possible que es formés el "govern efectiu" del que tantes pestes diu (sovint amb raó), en facilitar la investidura de Quim Torra. I que ho va fer poques setmanes més tard d'haver evitat que fos investit Jordi Turull el dia abans que la justícia espanyola el tornés a tancar ignominiosament a la presó. Però penso que els cupaires no han arribat, ni de bon tros, al nivell de renúncia dels altres dos. Són, per a mi, clarament, el mal menor.

Una última dada a tenir en compte. Voto a Tarragona, demarcació on és més que improbable que la CUP obtingui representació. M'és igual. En la meva joventut em vaig passar anys votant ERC a les espanyoles a Tarragona sense que tingués cap opció de sortir. A més, per poc que les enquestes l'encertin no crec ni que ERC tingui cap problema per mantenir els dos escons que va obtenir a l'abril ni que JxCat pateixi per conservar el seu. I, com que la CUP no es presenta al Senat, repartiré el meu vot a aquesta cambra entre ERC i JxCat, que en totes dues candidatures hi tinc amics.

Acabo: no voto ressentit. No vull cap mal ni a JxCat ni a ERC. Només que rectifiquin l'estratègia (ERC), o que s'aclareixin (JxCat). No soc dels que pensen que els dirigents polítics d'aquests partits són una colla de traïdors o d'ineptes. Reconec la dificultat immensa del repte de l'autodeterminació i la independència davant d'un estat disposat a fer qualsevol cosa per aturar-lo. Desitjo ferventment que l'independentisme en el seu conjunt tingui un gran resultat: res no em faria més feliç que demà tornés a fer el millor resultat de la seva història en unes eleccions espanyoles, i que obtingués la majoria absoluta dels diputats catalans a Madrid. Que així sigui.