Abstenció
Dues o tres setmanes abans de les passades eleccions municipals, ma mare (80 anys, quinta de l'Ernest Maragall) va amollar-me, en sec, que la majoria de les amigues i residents a Tarragona amb què queda per fer el cafè un parell de tardes cada setmana no pensaven anar a votar. Que n'estaven fartes, així en general: no es referien -o no tan sols- a la seva ciutat. Parlem de dones de la tercera edat (tirant cap a la quarta, que deia la difunta tieta Teresa, tia de la mare), votants sobiranistes fidelíssimes, membres de grups de whatsapp de la ceba amb profusió de vídeos, imatges, gifs i mems, i participants moltes d'elles -fins allà on el cos els ho permetia- en les més diverses mobilitzacions i performances indepes durant la dècada prodigiosa. Vaig aixecar una cella. Potser sí que l'abstenció independentista que uns quants començaven a predicar al twitter (amb no tant d'abast ni insistència com aquestes darreres setmanes, en la prèvia de les eleccions espanyoles del