Els meus vots 2014-2019: vacuna contra el sectarisme
L'altre dia rumiava sobre els meus vots d'ençà que vaig cloure 23 anys de militància política, a començament del 2013, que coincideix si fa no fa amb l'inici del "procés" (cap a la independència?). Vaig recordar-los tots, i també els motius que em van portar a votar en cada ocasió el que vaig votar. No sé si repassar vots i motivacions tindrà cap interès per als lectors. A mi m'ha semblat que poden ser il·lustratius de les cabòries d'un votant independentista sense carnet, d'un "militant sense partit", com s'autodefineix el company de tants anys Xavier Almagro. I que se'n pot extreure, d'aquestes giragonses en el vot, alguna conclusió útil. Les primeres eleccions en les quals vaig votar sense carnet de partit a la butxaca des del llunyà 1989 (vaig fer-me militant d'ERC el gener del 1990) van ser les Europees del 2014. Vaig votar la candidatura d'ERC que encapçalaven Josep M. Terricabras i Ernest Maragall. Em va saber greu