Eterna promesa

En la darrera entrevista que va concedir abans de la seva inhabilitació com a president , el president Quim Torra va fer una afirmació que està portant cua: " He arribat a la conclusió que un dels obstacles per a assolir la independència és l’autonomia" . No era un titular efectista, sinó una citació textual. I, per si quedava algun dubte, Torra  la va repetir en el seu discurs de comiat, ja després de la ignominiosa sentència del Suprem espanyol. La frase ha fet parlar l'afició indepe a les xarxes. Alguns, per desqualificar-la, altres -entre els quals em compto- per donar-hi suport. Sí, crec que el president té raó, i que les institucions autonòmiques són un obstacle per a fer efectiva la ruptura radical que suposa la independència. Crec que en la darrera etapa -la que s'inicia el 21D del 2017- això s'ha anat fent evident, i que Quim Torra ens ha donat la raó a alguns que ja fa un cert temps que ho dèiem . I potser ell mateix també ja s'ho imaginava abans i ...

Demà votaré (bé, avui, que és ben entrada la matinada, quan escric això, però com que encara no he anat a dormir, doncs dic demà). Soc independentista i votaré a les eleccions espanyoles, malgrat que l'actuació en els últims temps dels partits independentistes no és que m'entusiasmi, com si diguéssim. I per què votaré ho va explicar l'altre dia la Marta Rojals a Vilaweb tan bé que només cal que em remeti a la seva brillant explicació . Però, quin partit votaré? Doncs votaré la CUP . I ho faré per primera vegada, amb els 50 anys que he fet enguany. Quan ja he traspassat el llindar de la maduresa, quan he assolit aquella edat en què l'inici del decliu físic s'associa amb una progressiva tendència a evolucionar políticament cap a tendències més conservadores, jo m'estrenaré en el vot a l'opció política que té els votants de mitjana d'edat més baixa, la que s'associa normalment amb la franja més jove -i combativa- de l'independentisme...Renovar-se...

El 16 de novembre del 2003 , Josep-Lluís Carod-Rovira, per qui sento uns grans respecte i simpatia personals i polítics, cosa que no exclou el desacord amb algunes de les actuacions que va dur a terme durant la seva llarga trajectòria política, va portar ERC a fer miques el sostre electoral del partit des del 1977 -els 305.000 vots de l'ERC de Colom el 1995- en obtenir més de 544.000 vots a les eleccions al Parlament de Catalunya, que van traduir-se en 23 diputats, que també superaven àmpliament el rècord de 14 que l'ERC d'Heribert Barrera havia establert el 1980. Mesos més tard, el març del 2004, tornava a pulveritzar aquests registres, tot arribant als 650.000 vots a les eleccions espanyoles, que van proporcionar al que aleshores era el meu partit 8 diputats a Madrid (mai no n'havia obtingut més d'un, fins aleshores). Cavalcant aquests excel·lents resultats, ERC va propiciar la formació del primer tripartit , presidit per Pasqual Maragall, sobre la base d...