Alhora i jo
El gener del 2013, en donar-me de baixa de Solidaritat Catalana per la Independència, tancava un llarg període de militància política que havia començat exactament 23 anys abans, el 16 de gener del 1990, a la tarda, que vaig anar a l'antiga seu nacional d'ERC del carrer Villarroel de Barcelona a formalitzar la inscripció com a militant del partit republicà i de les seves joventuts. Dels 20 als 43 anys, més de mitja vida militant: fins el 2009 a ERC, uns quants mesos a Reagrupament, dos anys i mig a Solidaritat. En tots els casos, militàncies actives, sovint absorbents, de molt de temps de dedicació. Vaig deixar de militar coincidint, si fa no fa, amb l'inici del procés, que he contemplat des de la barrera de la xarxa abans coneguda com a Twitter, gaudint d'una independència que m'ha permès d’anar-hi posant cullerada. Twitter ha estat la vàlvula d'escapament de la meva vocació política, que mai no he perdut. Però 11 anys fan que t'acostumis a la llibertat d